4 de juny 2015

Última hora, Antonio Ortiz guanya el judici contra el CNS [Actualitzat]

Aquest mati estava prevista la celebració d'un nou judici contra el Club Natació Sabadell. Es tracta d'un cas que ja ve de lluny. Fent un recordatòri direm que al març de 2012 Antonio Ortiz ja va guanyar un primer judici contra el Club Natació Sabadell. La sentència deixava clara la manca de llibertat d'expressió i  llibertat sindical que havia patit el treballador i obligava al CNS a retornar-li el seu lloc de treball, a part d'indemnitzar-lo amb 6000 euros per danys morals. L'Antonio va cobrar la indemnització però el seu lloc mai li va ser retornat, més aviat es va aguditzar l'aferrissat mobbing per part de Miquel Torres contra aquest treballador que, com enllaç sindical  ha estat una persona que sempre ha defensat els drets laborals

A més a més, i seguint el joc brut de  Miquel Torres, dos treballadors molts propers al president van escriure dues cartes contra Ortiz per les quals se li va imposar una sanció de sis mesos de privació dels drets de soci i 20 dies de sou i feina. Aquest fet va ser denunciat al jutjat i davant la incapacitat de defensar els seus propi escrits, clarament mancats de veritat, un cop més va ser guanyar Ortiz.

A la vista de la seva desagradable situació, Antonio va tornar a denunciar els fets demanant la rescissió del contracte, article 50 dels estatuts dels treballadors, vista que estava a fixada per avui al matí. 

Sense ni tan sols entrar a judici, Miquel Torres ha acceptat la derrota i haurà d'abonar al treballador la quantitat que li pertoca legalment.  Tenint en compte que l'Antonio Ortiz te una antiguitat de gairebé 40 anys i que ocupava un càrrec de Director de Manteniment, podem assegurar que  la fixació malaltissa de Miquel Torres envers aquest treballador,  els socis del Club Natació Sabadell pagaran entre els salaris i Seguretat Social d'aquests quatre anys que l'han tingut apartat de qualsevol tasca,  més l'indemnització que li pertoca, més de 400.000 euros. 

És evident que a Miquel Torres no li mereixen cap respecte els socis ni la pròpia institució, ja que tan sols es mou per odi o impulsos, sense tenir en compte les necessitats de l'entitat.

Un cas flagrant de malversació de fons!!!

Indignatscns celebra aquesta victòria d'Antonio Ortz als jutjats, a la vegada que condemna la situació que ha viscut dins del CNS i tants d'altres casos anònims que es troben en aquesta mateixa situació. Seguirem denunciant les injustícies que es viuen dins d'un Club totalment privat dels seus drets fonamentals.

13 comentaris:

  1. Collons!!
    Molt bé Miquelet, ves fent noi ves fent!!

    ResponElimina
  2. jajajajja 400.000!!!!! no os lo creeis ni vosotros.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Yo no se que gracia te hace...debes ser de los que te han subido sueldo, porque a mi risa ninguna. Que faena tengo para llegar a final de mes.

      Elimina
    2. Benvolgut/da lector/a,

      Indignats CNS disposa de tota la documentació que es cita en aquest article, incloent les esmentades cartes, i podem assegurar que el cost d'aquest treballador, des de la data que es va incorporar Miquel Torres i el va apartar de qualsevol tasca, supera aquesta quantitat.

      Gràcies per seguir-nos.

      Elimina
    3. I la despesa d'advocats què? Ja sabeu que han passat uns quants buffets pel Club.
      és molt gran aquest Torres!!! Gràcies per despilfarrar els nostres diners! I mentres va posant floretes el paio...

      Elimina
  3. Este presidente es un maltratador... aún estoy helada de pensar por todo lo que ha pasado este señor. Me alegro que haya ganado el juicio. Madre mia donde vamos a llegar.

    ResponElimina
  4. Joder, pues que bien! seguimos…

    ResponElimina
  5. Que va a passar con nuestros derechos laborales? Antonio era una persona muy comprometida con nuestros derechos. Mi respeto por la gente del comité, pero encontrar a un tio valiente como él, que daba la cara, dudo que haya otro. Me alegro por ti amigo

    ResponElimina
  6. Me alegro muchísimo por Antonio, ya estaba bien de tenerlo maltratado en una mesa ninguneado; pero realmente lo siento por los demás compañeros que os quedais allí. Habeis perdido a una persona que se dejaba la piel por defender los derechos laborables de todos los trabajadores y su lucha la han pagado tsnto él mismo como gente cercana a él que se han visto atacados, maltratados y despedidos.
    A Antonio le deseo mucha suerte en su nueva vida y a los que os quedais, os deseo fuerza y valor para defender lo que es justo, por que cada vez os queda menos gente para que os saquen las castañas del fuego y vais a tener que empezar a hacerlo vosotros! Algunos descubrirán un nuevo mundo su dejan de ir arrodillados por el Club...otros han hecho de esto su carrera y no entenderán nunca lo que quería decir el Che.
    Salut!
    Eva Franch

    ResponElimina
  7. De l’Antonio m’agradaria destacar moltes característiques que han fet que sigui un referent per molts al Club. Fa anys que formava part del Comité d’Empresa, però tot i tenir un càrrec de director de instal•lacions, mai, mai, va deixar de lluitar pels drets dels treballadors/es del Club. Recordo que una vegada vaig anar a dir-li que el club pretenia externalitzar l’estètica. Va trucar al sindicat i tot i que els sindicats ens van dir que era legal l’externalització, allà el tens liant-la perquè les dues treballadores no deixessin de formar part del Club. Ho vam aconseguir. Ell es així, una persona de gran caràcter i amb les idees molt clares. Sempre al costat dels treballadors/es. Un “gra al cul” pels alts càrrecs del Club, que fins i tot li va costar enfrenaments amb fortes amistats.
    Vull que quedi clar, que l’Antonio va arribar aquesta situació de mobbing per defensar els sis acomiadats de 2011, quan Miquel Torres va entrar de president al Club, però tot i haver d’anar cada dia al Club, amb una situació que ningú hagués aguantat, ell seguia fent honor al gran sindicalista que és i seguia defensant als treballadors/es del Club. En aquest aspecte la plantilla es queda orfe amb la seva sortida.
    Antonio, et desitjo el millor del món. La teva família i els teus amics ens sentim orgullosos de tu, perquè sabem que ets una persona generosa, lluitadora, treballadora i amb un cor immens.
    Vull acabar l’escrit amb una frase del subcomandante Marcos (per no ser menys que l’Eva), que va per gent com l’Antonio i no per aquella gent que també eren enllaços sindicals quan ens van fer fora i que en comptes de fer el que fa un sindicalista, a dia d’avui són directius del CNS (Miquel Torres paga els favors rebuts). Per l’Antonio, per l’Eva i per tota la gent maca: “Es preferible morir con honor que vivir con la vergüenza de un tirano dictando nuestros rumbos”.

    ResponElimina
  8. Es verdad que Belen de waterpolo de va al sant andreu con el BALLART

    ResponElimina
  9. Sólo faltaría eso, después del descenso del juvenil y del cadete masculino. Otra buena noticia! Esto es un desastre!

    ResponElimina