Entrevista a Sabadell Digital II

Segona part de l'Entrevista a Indignats CNS publicada al diari Sabadell Digital


Sabadell Digital: Els socis hem rebut, fa un parell de mesos, un increment justificat per l’elevat cost de les matèries primes (aigua i llum). Quan ja pensàvem que amb això ho arreglaríem, ens hem trobat amb una carta demanant un donatiu. La meva primera reacció va ser riure. Com hem arribat a aquí?

Indignats CNS: S’ha arribat aquí perquè no hi un model de Club i de gestió definit per manca de coneixement de la nostra entitat, no es pot pretendre solucionar els problemes econòmics del Club a base d’augmentar les quotes dels socis més d’un 15% de cop. El gran problema de la Junta és que no para de demanar sacrificis a socis i treballadors, mentre ells segueixen gaudint de tots els privilegis que ells mateixos s’han atorgat. Com poden anar demanant donatius i al mateix temps tenir una Junta Directiva que té la barra d’acompanyar als equips viatjant per tot Europa, organitzant sopars i gaudint d’un menjador privat? No es poden demanar més sacrificis mentre el President i els tres vicepresidents no facin pública la despesa de la seva VISA.

Si tan implicada està la Junta Directiva com ens intenten fer creure, perquè no fan ells el primer donatiu i el fan públic? Esperem que el donatiu del President sigui especialment generós, ja que pertany a l’únic grup que l’any passat va quedar exempt de l’augment de quotes i segueix sense pagar res: els ex- olímpics.

És realment patètic que l’esport federat del Club Natació Sabadell hagi de demanar almoina o passar perquè els esportistes es paguin íntegrament la despesa, com és el cas dels equips de waterpolo sènior i veterà, per poder subsistir degut a l’incompetència d’una junta directiva.

SD: El Club Natació Sabadell està en fallida tècnica? Pot arribar a acabar tancant?

iCNS: El Club Natació Sabadell en aquests moments sinó està en fallida és perquè té un gran pes a la ciutat, però de ben segur que està a les portes. Sols cal recordar que la junta actual ja va demanar un nou crèdit de 1,8 milions d’euros ara fa un any i va renegociar els que tenia, passant de pagar un milió d’euros a l’any d’interessos a 1,5 milions. Segons els números que aquesta Junta Directiva va presentar a l’Assemblea de Socis amb això es solucionava tot, juntament amb un Pla de Viabilitat (totalment desconegut), que segons el vicepresident econòmic Pere Nicolàs, havia de plegar sinó es complia al peu de la lletra. Doncs bé, un any després estem pitjor perquè no hi ha ni un euro a la caixa una altra vegada, tot i les retallades salarials més l’Expedient Temporal de Regulació d’Ocupació aplicades a treballadors i esportistes. Els deutes no paren de créixer i per tant podem dir que la situació econòmica és crítica, com manifesta obertament la carta adreçada als socis demanant donatius.

Davant d’això, segurament molt aviat, tornaran a proposar al soci aplicar solucions dràstiques, com vendre patrimoni, tancar instal.lacions o d’altres alternatives similars, només per salvar la seva cadira i aguantar-se en el poder, però esperem que el soci no ho permeti. La falta de confiança envers aquesta Junta fa que les condicions que imposa el banc siguin cada vegada més dures.

La situació és crítica i sinó hi ha un canvi de rumb, són moltes les veus que apunten a un possible tancament de la seu del carrer Montcada.

SD: La darrera notícia que ens ha arribat és que el Club està lluitant per aconseguir ser un CAR. Quins efectes creuen que tindrà per als usuaris, que han vist com durant aquest mes (amb el mundial) ja no disposaven de gran part de les instal•lacions?

iCNS: Tot això és una cortina de fum per desviar les mirades dels problemes reals del Club. En aquests moments les institucions i federacions amb prou feines tenen diners per mantenir els seus centres d’alt rendiment (recordem que al CAR de Sant Cugat s’han invertit més de 30 milions d’euros en noves instal•lacions els últims 4 anys) i per tant els pocs recursos que tenen els dedicaran als seus centres, no a pagar centres externs privats.