Fa gairebé 20 mesos de les segones eleccions del Club Natació Sabadell. Miquel Torres, que s'havia presentat amb un programa de cent punts i sota el lema "Recuperem la il·lusió i els Drets", va ser escollit President. El soci va decidir, per un marge considerable, que el Club Natació Sabadell necessitava un canvi; el que el Soci no es podia haver imaginat mai, era el canvi que venia a sobre.
En poc més d'un any i mig, la gestió irresponsable i megalòmana de Miquel Torres, ha portat el Club a la fallida. La Junta Directiva ha vist amb una impotència total, com el President intentava acomplir els seus deliris de grandesa a força de malbaratar els recursos del Club: acomiadaments a persones que considerava molestes, fitxatges de luxe per Natació i Waterpolo, sopars al Verdi, Pàrquing Vip, menjador privat, contractació d'amistats personals i un llarguíssim etc.
És evident que la tasca de presidir el Club, se li ha quedat molt gran. Miquel Torres i la Junta Directiva han centrat tota la seva gestió en Natació i Waterpolo, abandonant totalment l'àrea social i econòmica, així com la resta de seccions.
Per ser justos li hem de reconèixer que sí ha obtingut uns bons resultats esportius en esports d'aigua; però evidentment el preu que toca pagar és totalment desproporcionat. Per mantenir aquest status fictici, el Club ha retallat salaris, ha vengut patrimoni, ha apujat les quotes de soci i ara vol hipotecar les naus de Montcada i retallar un 25% la partida salarial amb retallades i/o més acomiadaments.
Després de portar el malbaratament fins a uns límits insospitats, Miquel Torres porta el Club a una situació de fallida tècnica. Lluny d'anunciar un Mea Culpa i rectificar, la mateixa setmana que anuncia una Assemblea per aprovar un nou préstec, el President viatja a Madrid per rebre un premi. I per si tot això fos poc, anuncia una acció de responsabilitat social contra l'anterior Junta Directiva, perquè ha descobert ara molt convenientment, 20 mesos després d'entrar al Club, que hi havia hagut un suposat malbaratament, per part de l'anterior Junta Directiva.
Bona prova de la incapacitat d'aquesta Junta és que fa un mes intentaven demostrar que el Club no era viable si no es demanava un préstec de 3,5 Milions d'euros, avui afirmen que amb 1'8M€ passarien, malgrat que no han presentat la documentació pertinent perquè pugui ser consultada prèviament pels socis compromissaris. Arribats en aquest punt, a aquests gestors només se'ls hi pot demanar una cosa: que marxin. Que dimiteixin tots i que marxin, abans de que el dany causat al Club sigui del tot irreparable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada