Era un secret a veus, que s’ha acabat confirmant en una entrevista que Miquel Torres ha concedit a La Vanguardia
"El régimen franquista insistía en los alegres años del desarrollismo en promocionar y apropiarse de todos los triunfos que tuviera a mano. "Estaba todos los días en los medios y por las calles de Sabadell todo el mundo me quería saludar y dar la mano. Era una personalidad pública. El reconocimiento social era extraordinario"".
A l’entrevista Torres no explica res de nou, la seva vinculació amb aquella època, ha estat sempre molt rumorejada i comentada, així com la del seu mentor J. Antoni Samaranch. Aquest estancament es deixa notar a la forma amb què Torres organitza el Club, exercint un poder totalitari; especialment a les relacions laborals de l’empresa. En poc més d’un any de mandat, Torres acumula un record de denúncies laborals.
Però no només en temes laborals es fa evident la manera d’actuar de Torres. Des de que ha entrat i de forma discreta però continuada Torres ha engegat un seguit de mesures contra el català a dins del Club. Una de les primeres mesures que va prendre va ser eliminar el domini .cat de la pàgina web. El domini .cat és un domini que aporta prestigi, està més cotitzat que els altres dominis d'internet i es demanen uns requisits més durs per aconseguir-lo. L'anterior Junta Directiva va fer tot el procés per sol·licitar-lo i es va concedir l’any 2006. Doncs bé, el senyor Torres ha decidit que el .cat sona massa català i fa redireccionar nataciosabadell.cat a nataciosabadell.com; just al revés de com estava abans.
Una de les últimes mesures amb la que ens hem trobat és la traducció al castellà de tota la cartelleria del Club. Aquesta decisió respon a la voluntat de l’actual Junta Directiva de convertir el Club Natació Sabadell en un Club bilingüe. Una decisió absurda, que suposa una despesa totalment innecessària i que va en contra dels estatuts.
Estem davant d'una actuació irresponsable, com sempre el senyor Miquel Torres anteposa les seves necessitats i opinions per damunt del Club, que ha estat sempre una entitat apolítica i catalanista. La seva tasca per la defensa del català al món de l’esport li va aportar la Creu de Sant Jordi l’any 2005. Ara el senyor Miquel Torres posa tot això en risc per tornar el nostre Club als anys en que ell era nedador, quan "todo el mundo quería saludarle y darle la mano".
Per altra banda, no és la primera vegada que Miquel Torres té una relliscada davant els mitjans; en anteriors ocasions ja va crear situacions curioses com quan va afirmar que ell va crear la secció de sincronitzada o quan va afirmar que les institucions "s’ho tenen que fer mirar" perquè no li van regalar una entrada per anar als JO.
Un aplaudiment per al senyor Miquel Torres, sí senyor! Fa honor al seu passat, això no es pot negar. És un home fidel als seus principis. Això ho fa molt bé. Qui se n'estranya? Tot allò que soni a català li molesta. Fidel als seus principis, sí, senyor Miguel. Vagi-se'n ja perquè les seves idees ens costen molts diners!
ResponElimina