El llegat de Miquel Torres: desastre econòmic i un futur hipotecat

4,3 M€ DE PÈRDUES, 6.000 SÒCIS MENYS, 2,7 M€ D' INCREMENT DE DEUTE I PATRIMONI REDUIT EN UN 33%

A tres dies de les eleccions a la Presidència del Club Natació Sabadell i després de gairebé sis anys de mandat de Miquel Torres, arriba el moment de fer balanç de la seva gestió.

El desastre econòmic

La mala gestió econòmica del Club queda de manifest observant les xifres que s'han fet públiques a les memòries. En total les pèrdues econòmiques ascendeixen a 4,3 M€. El nombre de socis no ha parat de caure, en total més de 6000 socis s'han donat de baixa. Durant tots aquests anys no només no s'ha pagat el deute del Club, sinó que aquest ha augmentat en 2,7 M€, hipotecant part del patrimoni que ja estava pagat.

L'acció de Torres i en molts casos, la seva inacció, ha comportat que dos Vicepresidents Econòmics de la Junta Directiva presentéssin la seva dimissió. Cal destacar la venta a de la cogeneració a Gas Natural, fet que provocarà més de 4 M€ de pèrdues en 10 anys, segons los previsions oficials del Club; els 500.000 € que no es van reclamar a la constructora Dragados; els 800.000 € de multa de la Seguretat Social al no presentar-se Torres al pla voluntari de regulació de monitors en centres esportius o el trencament de contractes prèvis com el de la construcció del Pàrquing de Can Llong. La falta d'opacitat de l'actual Junta Directiva fa témer que aquests números encara podrien ser molt pitjors, l'any 2015 Indignats CNS va descobrir la desaparició de 220.000 euros sense especificar a les Memòries. Aquest any, Miquel Torres ha decidit no publicar les memòries a la pàgina web del Club, com s'havia fet cada any fins ara. 

La manca de rumb en el mandat de Torres es fa evident al observar els canvis constants en l'organigrama. En poc més de cinc anys hi han hagut tres directors generals diferents. 

Fractura social i laboral

La base social ha estat una de les grans perjudicades per la gestió de Miquel Torres. El President ha volgut transformar un Club social i familar, en un centre d'alt rendiment per a esportistes d'èlit, oblidant-se que és precisament la base social el que sustenta el Club. En aquests anys els drets dels socis s'han anat reduint, al mateix temps que s'augmentaven els preus de les quotes i es reduia la qualitat dels servei. Les quotes de soci han augmentat entre un 15% i un 1000%, sent precisament la gent gran la més perjudicada per aquests augments.

Hi ha hagut expulsions arbitràries de socis i el Consell d'Honor, l'òrgan format per socis de més de 25 anys d'antiguitat, encarregat de supervisar l'actuació de la Junta Directiva ha estat buidat de contingut. 

La plantilla laboral no es lliure tampoc de la gestió de Miquel Torres. Al mateix temps que es realitzaven acomiadaments arbitràris, es realitzaven noves contractacions de personal. Durant aquests anys el Club ha tingut un record sense precedents de demandes laborals, tan d'acomiadaments com per assatjament laboral, disparant la despesa del Club en serveis jurídics. Serveis Jurídics que s'han utilitzat també per motius personals, quan per exemple Miquel Torres va demanar una indemnització - per a ell mateix i no pel club - a una treballadora que havia acomiadat. En general el clima dels treballadors ha empitjorat molt i són molts els que no gosen parlar de la situació real de la plantilla per por a les represàlies. Un clima de por que explicaria per què no han estat capaços de signar un nou conveni laboral en cinc anys. 

Per últim cal destacar que es va dur a terme un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació i una baixada salarial. S'ha fet servir sempre la mala situació econòmica del club com a excusa per aplicar les retallades, però al mateix temps s'ha disparat la despesa de representació de la Junta Directiva, organitzant sopars de luxe o els actes del centenari, amb uns costos elevadíssims i organitzats per institucions, d'esquenes al soci. 

Destrucció de l'Esport de base i de la cantera esportiva

L'aposta clara de Miquel Torres per uns fitxatges de luxe que cap altre Club es podia permetre, ha tingut un clar clar perjudicat: l'esport de base del club. Tot i que al seu programa electoral Miquel Torres prometia el contrari, el cert és que no li va tremolar el pols per destruir tota la cantera esportiva del waterpolo masculí al eliminar l'equip CN Sabadell 2016, format exclusivament per esportistes del Club. Al mateix temps fitxatges de luxe pel primer equip que li garantíssin un lloc a la foto.

Però què passa quan ni els esportistes de luxe no li garanteixen un lloc a la foto? Al 2012, Mireia Belmonte va ser acomiadada per arribar tard al sopar que Miquel Torres va organitzar pels esportistes olímpics del Club. En paraules del propi Torres "No es por dinero, sino por dignidad". Un any més tard, el seu entrenador Fred Vergnoux també va abandonar el Club per seguir-la. Vergnoux va ser escollit millor entrenador l'any passat. Els seus substituts, Eloi Gómez i Eugeni López, també van ser inexplicablement acomiadats, tot i haver aconseguit uns magnífics resultats esportius, que inclouen 19 nedadors classificats per Río 2016 i la única medalla d'or espanyola als jocs paralímpics de Río 2016.

Les altres seccions no han tingut gaire més sort, la categoria de natació sincronitzada va veure com acomiadaven al seu fundador per fitxar esportistes de luxe com Ona Carbonell o Gemma Mengual, que cap altre club es podia permetre. Les seccions de sec han estat de les més perjudicades, la Junta Directiva de Miquel Torres va descuidar totalment els requeriments de l'Ajuntament sobre la llicència d'activitats de les naus fins que aquest blog ho va denúnciar.

Dimissions en massa a la Junta Directiva

La manca de confiança en la gestió de Miquel Torres arriba fins a la mateixa Junta Directiva. En poc menys de cinc anys Torres ha vist com més de vint persones abandonaven el seu equip. Torres ha hagut de substituir constantment les baixes a les seves files per tal d'evitar eleccions. Del seu equip inicial només quatre membres han volgut tornar-se a presentar amb ell. Alguns del membres sortints, com Josep Montserrat, van trencar el silenci denunciant la manca de transparència i l'autoritarisme del President. Segons Montserrat, Miquel Torres prèn les decisions del Club ell sol, sense contar per res amb la Junta Directiva, fet que explicaria l'elevat número de dimissions. Montserrat va denúnciar també l'existència de targetes de crèdit pel President i Vicepresidents.