Patada a la democràcia a les portes de les eleccions

Miquel Torres ha tornat a desviar l'atenció en l'Assamblea de socis compromissaris per no haver de donar explicacions de l'acumulat de pèrdues de 4.3 milions d'euros i el valor patrimonial net reduït en un 33%, tal i com havia denunciat la plataforma Femnet la passada setmana en roda de premsa. Aquestes pèrdues són tan fàcils de demostrar com agafant les últimes 4 memòries i sumant.

Ahir a la nit Miquel Torres va fer tota una declaració d'intencions al comunicar que es presentaria a la reelecció i es va assegurar l'aprovació de l'escassa assistència de socis compromissaris per eliminar qualsevol oposició que li pogués fer  ombra i així va demanar a l'assemblea que li aprovés, la "suspensió cautelar i de manera provisional mentre estan sent investigats, que puguin ser apartats de l'entitat fins que s'arribi aclarir judicialment" per poder fer fora a tothom que li molesti.

Els socis que segons ell han fet mal a l'entitat són: Xavi Balaguer, Andreu Llovera, Paco Pèrez Muelas, Raúl Garcia Barroso, José Antonio Lòpez , Marià Gisbert, Marta Ruiz, Roser Sallés de la plataforma Femnet, persones de l'antiga Junta Directiva: Carles Ruiz (ex-president), Claudi Marti (ex-vicepresident), Carmen Valero (ex-vicepresidenta esportiva), Oriol Marquina (extresorer) i Òscar Briz (ex director General), i acusa directament a la Crida per Sabadell (partit que comparteix alcaldia amb ERC a l'ajuntament de Sabadell), de ser els instigadors del moviment FEMNET.

Davant una barbaritat de difamacions i fets no provats, que ell mateix reconeix reiteradament en el seu discurs que no pot demostrar, acusa a la Junta Anterior de pagaments en B i enriquiment personal, a la vegada que els acusa de haver deixat un Club en fallida.

Miquel Torres es justifica de la indemnització que va haver de pagar a Antonio Ortiz, dient que no li va quedar més remei perquè ell volia marxar. Volem aclarir, que Miquel Torres va tenir aquest treballador quasi 5 anys apartat del seu lloc de feina, buit de contingut, va haver de indemnitzar-lo amb 6000 euros per danys i perjudicis i tenia una sentència judicial que obligava al Club a tornar-li el lloc de treball. Miquel Torres mai la va complir. Evidentment es podia haver fet alguna altra cosa.

No deixa indiferent a ningú quan parla del  temps que Marià Gisbert va ser vicepresident econòmic, per ridiculitzar els 20 anys de la seva gestió al Club, Miquel Torres queda en evidència, perquè reconeix que fins el 2004 es van fer pagaments en B. Recordem que fins 2003 Carles Ibars va ser president de l'Entitat, junta de la qual Miquel Torres en va formar part.

Lamentem que ni els difunts li mereixin respecte.